HISTORIA DEL  JUDO

Deu milions d'homes i dones, practiquen actualment el JUDO i el món  sencer, uns 400 mil son cinturons negres. Mes de  30 federacions nacionals, controlen milers de clubs que depenen de cinc  unions continentals de JUDO. La Federació Internacional de Judo  es l'organisme suprem.

Qué es  el JUDO? La mateixa paraula ens diu la filosofía d'aquest esport: "JU" significa flexibilitat, dolcesa, no resistencia, "DO", es tradueix: per camí o via. El JUDO es doncs  la via que porta a un equilibri, utilitzant un métode  d'educació física i mental basat sobre  una disciplina de combat a má lliure.

El mateix començament del combat ,es la no resistencia, cedir a la força adversa per desequilibrar-la,controlar-la i vèncer-la amb el mateix esforç.

L'ORIGEN

El JUDO modern, tal com es practica avui,va néixer cap el 1882. Aquest es deriva de les diferents maneres de combatre que tingueren el seu millor moment en el segle XVI,en ple feudalisme niipó.

L'antecedent d'aquest art guerrer de lluita cos a cos,es generalment anomenat "Jiu-Jitsu" i ja existia l'any 660 a.C.,però el fet més antic de lluita que coneixem, té lloc entre dos grans lluitadors, que varem fer el seu combat en presencia de l'Emperador "SAO-LING",vers l'any 230 abans de Jesucrist.

Aquest dos cèlebres adversaris varen lliurar un combat a mort.on les tècniques que van fer servir teníen a la vegada el "SUMO" (lluita de força japonesa) el "JIU-JITSU" i el "KARATE". El vencedor,guanyava, matant a cops de peu al seu adversari.

En aquesta època, el combat cos a cos no obeïa a cap regla. L'art de combat a mans lliures no havia nascut encara,pero varen començar a creíxer diverses tècniques força confuses.

Es dividien en dos grups: per una part la lluita pura, i per l'altra un antecedent del "JIU-JITSU".

La primera utilitzava la força contra la força i la segona ,l'astucia, l'habilitat,i la tècnica enfront d'un adversari potent i armat.

Com varen nèixer aquestes tècniques propies del "JIU-JITSU" ? Hem de trobar l'explicació en els contes i llegendes en les quals es revelen algunes veritats historiques.

Algunes d'aquestes llegendes,ens parlen dels orígens probables del "JIU-JITSU" i daten dels segles XIV i XVI abans de Jesucrist.

ELS CIRERERS I EL SALZE

Prop de NAGASAKI, un metge i filòsof, anomenat "SHIROBEI-AKYAMA".estava convençut que l'origen de les malalties humanes,es la mala utilització del cos i de l'esperit.

Aquest precursor de la medicina psico-somàtica , va marxar cap a Xina on deien que les tècniques terapèutiques feien meravelles. Va estudiar els principia del "TAO",l'acumpuntura i algunes preses del famós "WOU-CHOU", lluita xinesa que utilitza les projeccions,les luxacions i els cops que van ser creats per un metge per a restablir rápidement als convalescents i desennrotllar harmoniosament el cos.

Un dia tot passejant per un jardí i mentre nevava en abundància,va escoltar el cruixit de les branques dels cirerers tombats sota el pes de la neu, i llavors va veure com les branques  d'un salze a la vora d'un riuet es corbaven sota el pes de la neu, però va observar que no es trencaven, les branques flexibles es deslliuraven de la seva càrrega,i després tornaven a la seva primera posició. Aixó va ésser una il.luminació. Al factor positiu,,se li ha d'oferir el seu complement negatiu. Davant de la força, s'ha de reaccionar amb flexibilitat.

Si un assaltant ens empeny,no oposem la nostra força, ja que si la seva és superior,ens arriesguem a ésser dominats. A l'empenta, cedirem ràpidament fent un pas enrera ràpid i inesperat; ell caurà als nostres peus.

I si, al contrari, un adversari us estira cap a ell,no us agarroteu en una inútil resistència. Llanceu-vos en el sentit de la seva tracció i aprofiteu-vos del desequilibri de l'agressor per a subjectar-lo sense gaire esforç.

El metge de Nagasaki,va perfeccionar llavors, l'atac i la defensiva en el cos a cos,i va crear tècniques de preses. Els seus deixebles van propagar les seves ensenyances amb el nom de "YOSHIN-RYU" o de "Escola del cor del salze".

JIGORO-KANO,fundador del Judo    (Videos de Jigoro-Kano) (

Un home va tenir cura de recopilar aquesta doctrina,que altrament tot aixó s'hauria oblidat per sempre. Aquest home es deia "JIGORO-KANO".

Poc a poc el Judo autèntic de Kano, va ser ensenyat arreu del món.Tecnics europeus van publicar les seves obres.de les quals la cèlebre revista de judo ( KODO-KAN) va ser traduida al francés i a l'anglés. Aquesta iniciativa ,deguda a un grup de judoques entusiastes,va permetre de conèixer cinc vegades per any els textos originals, d'ençà dels seus inicis.

No s'exagerava en dir que, tot judoca podia arribar a ser expert,ja que tenia, per fi, a les seves mans una documentació única al món sobre la seva disciplina preferida.

El període esportiu començava. Cada país va organitzar la seva própia "Federació Nacional".

Els primers campionats d'Europa varen nèixer a París, l´any 1951. La vitalitat de les federacions occidentals inquietava una mica als japonesos.

El tercer campionat del món va tenir lloc també a París el desembre de 1961. Semblava que la victòria havia de recaure en mans d'un japonés, pero no va seraixí, ja que va guanyar un holandés anomenat GEESSING. Aquest ere cinquè DAN occidental i va batre l'antic campió del món, el sisé DAN (SONÉ). Un dur cop per a l'imperi del Sol Naixent.

Però aquest resultat excepcional demostrava que el JUDO s'havia transformat en Universal.

L'estudi de gokio

              EL GOKIO es el conjunt de les projeccions clàssiques del JUDO.

EL GOKIO es a la vegada la classificació i la clau de l'ensenyança de les tècniques de projecció. Es tradueix així: "GO" significa cinc,i "KIO" principi d'ensenyament o d'instrucció. EL GOKIO; es, doncs, un grup de cinc principis d'ensenyament, cinc grups de vuit projeccions, classficades seguint els criteris pedagògics, per tal d'estudiar d'una manera racional.

Les diverses tècniques seguint l´ordre son: Projeccions, Immovilitzacions, Luxacions, i Estrangulacions.

Quan es comença l'estudi del JUDO, es dóna un cinturó, tan sols per a subjectar el "JUDOGUI" o "KIMONO", llavors el color és blanc, i es considerat com a una sisena classe o KYU en japonés.

A partir d'aquest moment i a mida que es van assimilant les tècniques, pase successivament a 5é,4art,3er,2on i 1er KYU.